Darrera carta de Baden-Powell als escoltes

Estimats Escoltes:

Si qualque vegada han vist l’obra de “Peter Pan”, recordaràn com el cap dels pirates estava sempre fent el seu darrer discurs de despedida per temor de que, possiblemente, quan arribàs l’hora en que hauria de morir, no tingués temps per a donarlo a coneixer. Aixi me succeix a jo, i encara quan no m’estic morint en aquest moment, aixo tendrà que succeïr en qualqun d’aquets dies, i desitjo dirvos una paraula de despedida. Recordau: aquesta es la darrera que sentireu de jo, per tan, meditau-hi.

He tingut una vida benaurada, i desig que tots vosaltres tengueu també unes vides molt sortades. Estic convençut de que Déu mos ha posat en aquest món meravellós per a que siguem feliços i gaudim de la vida. Però la felicitat no prové simplement de la riquesa, ni de tenir èxit en la carrera, ni donant-se plaer a un mateix. Un pas cap a la felicitat es fer-se sa i fort de nin, per a poder ser útil i així gaudir de la vida quan s’és home.

L’estudi de la natura els ensenyarà com Déu ha omplert de coses belles i meravelloses aquest mon per a que podem gaudir-ne. Estigueu satisfets amb el que vos hagi tocat i tragueu-l’hi el millor partit que podeu. Mirau sempre el costat bo de les coses i no el dolent.

Però la vertadera manera d’obtenir la felicitat es fent feliços als demés. Tracteu de deixar aquest mon en millor condicions amb les que el vàreu trobar; d’aquesta manera, quan vos arribi l’hora de morir, podreu fer-ho feliços per que, com a mínim, no perdéreu el temps i vàreu fer quan vàreu poder per fer el be. “Estigueu Llestos” en aquesta forma, per a gaudir d’una vida joiosa i morir feliços: aferrau-vos a la vostra promesa Escolta sempre, encara que hagueu deixat de ser al•lots. Que Déu vos ajudi a fer-ho així.

El seu amic,